Normalització de la maquinària tèxtil

L'alta taxa de repetició de peces idèntiques a totes les màquines és una altra característica de la maquinària tèxtil. Preneu com a exemple un bastidor de filar: cada màquina té 400 eixos, filant 400 fils simultàniament, que requereixen 400 anelles idèntiques, eixos, etc. El nombre d'agulles que s'utilitzen a les màquines de teixir és encara més gran. Una màquina de teixir d'ordit-d'alta velocitat amb una amplada de treball de 6,6 metres requereix 7280 agulles ranurades per màquina. Els fabricants de maquinària que produeixen aquestes peces han de dissenyar les eines, accessoris, motlles corresponents i fins i tot màquines-eina automàtiques multi-estació o línies de producció dedicades en funció de la mida del lot de les peces per garantir una alta eficiència, alta qualitat i baix cost en la producció.

 

La complexitat de les peces de maquinària tèxtil també es reflecteix en la seva varietat. Com que es processen diferents materials, s'han de dissenyar i fabricar diferents tipus de peces segons diferents matèries primeres com ara cotó, lli, llana, seda i fibres sintètiques. Per exemple, els eixos de filatura de llana han de ser més grans que els eixos de filatura de cotó, però les seves estructures són similars. A més, a causa de la varietat d'amples de teixit, hi ha d'haver models de màquines amb principis estructurals totalment idèntics però amb amplades de treball diferents. Si es permet que les peces i els paràmetres de la màquina esmentats es desenvolupin de manera arbitrària, afectarà negativament l'eficiència del disseny del producte, la gestió de la producció i els costos de producció de les fàbriques de maquinària tèxtil. A més, augmentarà la càrrega de treball de la gestió d'equips, l'inventari de recanvis, el manteniment i la substitució a les fàbriques tèxtils, i fins i tot pot provocar un caos en la gestió de les fàbriques. L'objectiu de l'estandardització és utilitzar el conjunt més senzill possible de paràmetres tècnics clau amb un espai numèric adequat com a base de disseny per a un grup de màquines amb diferents capacitats, tot complint el principi de complir diferents requisits de procés. Per exemple, els marcs de filatura es dissenyen segons el pas del cargol, els telers i les màquines de tenyit segons l'amplitud de treball, i les màquines de teixir segons el diàmetre del cilindre, cadascun formant una sèrie de dissenys.